Les TIC s'apropen a tots els col·lectius.

Avui a la pàgina web de xarxanet.org, he trobat un article que parla de l'apropament de les TIC per a les persones amb discapacitat intel·lectual. L'article parla d'una iniciativa portada a terme per la Fundació Sindrome de Down de Madrid (veure imatge 1). La Fundació ha creat una serie de manuals per facilitar l'ensenyament d'algunes de les eines més populars. 

Després de llegir l'article, m'he donat compte de que introduir les TIC als col·lectius amb diversitats funcionals s'ha convertit en un camp de possibilitats molt important. 

La Fundació ha cerat un projecte anomenat projecte BIT amb el qual s'han desenvolupat diferents tipus d'eines que faciliten i estimulen l'aprenentatge de les persones amb les noves tecnologies. 

imatge 1: Fundació Sindrome de Down Madrid

Gràcies a la lectura d'aquest article puc afirmar el següent: Les TIC faciliten l'accés a l'aprenentatge de totes aquelles persones que, pel motiu que siguin, tenen més dificultats a l'hora d'adquirir els diferents aprenentatges. 

Els professionals de l'Educació Social, hem de tenir en compte que les TICs no només faciliten als usuaris/es sinó que també ens ajuden a nosaltres a l'hora de crear activitats d'aprenentatge. 

Fonts utilitzades: 

http://xarxanet.org/informatic/noticies/apropant-les-tic-les-persones-amb-discapacitat-intel-lectual

Construint quelcom tots i per a tots.

Avui un vull parlar d'una idea clau que he he tingut la ocasió de llegir al bloc de Jordi Abellan, el qual parla d'un article publicat en la revista  eLearning Papers (vol. 2, 2008) del catedràtic Antonio Bartolomé. L'article, titulat “Web 2.0 and New Learning Paradigms”, parla de les implicacions educatives de la web 2.0 relacionant-ho amb les idees principals d'aquesta. 

Us parlaré d'una de les idees que fa referència l'autor que m'ha cridat l'atenció; La intel·ligència col·lectiva: la construcció social del coneixement. Un exemple d'aquesta creació conjunta o col·lectiva és la wikipedia. Tal i com diu Bartolomé: "Els wikis universitaris, funcionen en la mesura en que reconeixen i permeten als autors individuals". 

Gràcies a la màxima espentada anteriorment em faig la següent qüestió: Som conscients que tot allò que nosaltres fem podem compartir-ho, ensenyar-ho i crear quelcom de manera conjunta? 

I esque la intel·ligència col·lectiva no és més que proporcionar als altres allò que tu els pots proporcionar a ells (veure imatge 1) , hem deixat de ser paràsits de la web per convertir-nos en els components principals d'aquesta. 

 Imatge 1: La intel·ligència col·lectiva. 

Fonts utilitzades: 

- Jordi Adell (19/5/2008). "Web 2.0 y nuevos paradigmas de aprendizaje" 

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/19/web-20-y-nuevos-paradigmas-de-aprendizaje/

(consultat 29 d'Octubre 2012) 

- Bartolomé, A. (2008) Web 2.0 and New Learning Paradigms En eLearning Papers, 8, pp 1-10 • April 2008 http://elearningpapers.eu/en/elearning_papers (consultat 29 d'Octubre 2012)

Educació i distància: dos termes compatibles.

He trobat un article a la Vanguardia el qual explica que catedràtics de pedagogia de fins a 23 universitats d'Espanya es reuneixen a Palecia per debatre sobre la implicació de les noves tecnologies a l'educació. Lorenzo Garcia Aneto (catedràtic de la UNED, titular de la càtedra UNESCO i president del comitè organitzador), va dir que el tema era "vital" i "clave en la educación". 

Analitzem una de les frases que el Dr. Garcia Aneto diu: "los niños pueden llegar a aburrirse estrepitosamente ante un busto parlante" 
Gràcies a aquesta darrera frase puc afirmar el següent: s'han de trobar nous mètodes i tècniques que ajudin a fomentar la implicació del nen en el que estudia. 
Les TIC, tal i com afirma Ángel Ros Rodrigo citat a Les noves tecnologies i la modernització del mon local: "ens ofereixen una oportunitat d'or per revisar processos, relacions administratives i organització, i adaptar-nos i generar noves demandes" . A tal efecte, és pot dir que, si el nen necessita motivació i les noves tecnologies són una font de motivació per l'aprenent, perquè no utilitzar-les en l'educació? No estem parlant de reemplaçar res, estem parlant de crear nous espais i noves formes de fer i de funcionar que es puguin complementar amb les ja existents. 

Per acabar, us deixo entrevista en la que el Dr. Garcia Aneto parla sobre la educació a distància, el recomano. 

Fonts utilitzades

http://www.lavanguardia.com/local/extremadura/20121112/54355132084/catedraticos-de-pedagogia-de-espana-se-reunen-en-plasencia-para-analizar-el-uso-de-nuevas-tecnologia.html
http://www.localret.cat/publicacions/altres-publicacions/documents/les-noves-tecnologies-i-la-modernitzacio-del-mon-local.pdf

La web 2.0

Hola a tothom. Durant les properes setmanes parlarem de la web 2.0 i de les seves aplicacions dins del camp de l'educació. 

Per tal de conèixer aquestes aplicacions és necessari primer saber què és la web 2.0 i com aquesta està evolucionant. A tal efecte, l'entrada d'avui farà referència a les idees més bàsiques de la web 2.0 . 

Què es la web 2.0?

La web 2.0 és una nova concepció de les webs, basades en continguts compartits i/o creats pels diferents usuaris de les diverses pàgines webs. 

La web 2.0 permet la interacció de diferents usuaris així com canviar els continguts de la pròpia web. 

Evolució: ja no som paràsits de la web.  

Tal i com el seu nom indica, aquesta web ha estat l'evolució d'una altre web, la web 1.0. En aquesta web, internet era unidireccional, és a dir no permetia la interacció entre l'usuari i la web o els diferents usuaris amb la web. Amb la web 2.0 es té una concepció bidireccional, és a dir, la web permet una interacció entre qualsevol tipus d'informació i els diferents usuaris. 

Ja no som paràsits de la web en la qual extraiem informació sense donar res a canvi, sinó que interactuem amb la web extraient informació però també proporcionant-la i compatint-la. La web 2.0 s converteix en un feedback positiu entre els diferents usuaris i el món virtual. 

A cotinuació es pot veure una imatge en la qual es veuen les diferències entre la web 1.0 i la web 2.0. 

Algunes de les eines per a la interacció: 

Algunes de les eines que permeten la interacció anteriorment esmentada entre els diferents usuaris amb la web poden ser: 

- Blocs: són pàgines webs creades pels diferents usuaris que ofereixen informació detallada de temes diversos. 

- Xarxes Socials: Creades perquè els diferents usuàris mantinguin relacions interactives des de la distància. 

- Wikis: Un exemple clar, sería la wikipedia. Són pàgines creades pels diferents usuàris, les quals tenen diferents continguts sobre temes diferents. 

- etc. 

Vídeo representatiu

Deixo un vídeo perquè es pugui entendre de manera més visual els conceptes més bàsics de la web 2.0.

Esepro que hagi quedat una miqueta més clar què és la web 2.0. Durant les següents entrades es parlaré de la aplicació de la web 2.0 en la educació. 

Fins aviat. 

Fonts utilitzades:  

http://escritoriofamilias.educ.ar/datos/web20.html

http://www.comunicacionpositiva.es/blog/comunicacion-digital/web-2-0-herramienta-program

http://www.youtube.com/watch?v=KlLY3D--yw0

El voluntariat a Catalunya

Hola a tots! avui us vull parlar d'un col·lectiu anònim per a moltes persones dins la societat catalana, que es mereix un gran reconeixement, el voluntariat. 

Segons la llei 25/1991 a Catalunya s'entén per voluntariat el conjunt de persones que efectuen una prestació voluntària de serveis cívics o socials, sense compensació econòmica, dins del marc d'una organització estable i democràtica sense afany de lucre, que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i la persona. 

A tal efecte, es pot dir que el voluntari és una persona compromesa, empàtica i amb una capacitat per escoltar i entendre als altres. 

Existeixen diferents àmbits d'actuació del voluntariat que cal conèixer, aquestes són: 

- voluntariat social: són aquelles persones que realitzen un acompanyament a una persona o col·lectiu contribuint a la millora de la seva qualitat de vida. 

- voluntariat comunitari: aquests, promouen la participació de la ciutadania dins la comunitat on viuen facilitant canals d'integració a aquesta vida ciutadana. 

- voluntariat cultural: s'actua en la dinamització cultural (cultura popular i tradicional, dinamització´cultural comunitària etc). 

- voluntariat ambiental: persones que pretenen fer possible un món més sostenible mitjançant la sensibilització ambiental i la protecció i millora de l'entorn. 

- voluntariat per a la solidaritat internacional: realitzar projectes per al desenvolupament de països desfavorits. 

Pel que fa a les dades, entre l'any 1996 i l'any 2000 el voluntariat va créixer d'una forma considerable essent de mig milió de persones l'any 1996 a 670.000 d'avui dia. 

A continuació es mostra una taula del percentatge amb l'evolució de la implicació voluntària a Catalunya. Cal dir, que les que es mostren, han estat extretes de l'estudi "els catalans i el voluntariat 2001" realitzat per la Generalitat de Catalunya. 

A continuació us deixo un vídeo que es va realitzar a "l'Associació Mexicana de Voluntaris A.C" que va guanyar la Campanya del "Caraol de Plata" 

Bé, espero que amb aquesta entrada hagueu pogut conèixer una miqueta millor la tasca del voluntari. 

Fins aviat! 

Fonts utilitzades: 

http://www.voluntariat.org/ElvoluntariataCatalunya/Marcderefer%C3%A8ncia.aspx

http://www.voluntariat.org/LinkClick.aspx?fileticket=M4WxphfH4GI%3d&tabid=100

http://www.youtube.com/watch?v=qrsmQeNEhlg

Soufian: el nen que volia volar.

Hola a tots i totes! Avui us vull parlar d'una persona, una persona anònima per a molts i no tant per a uns altres, en Soufian. 

En Soufian Bouyinza Dabbou és tot un lluitador, un exemple per a molts. Té 11 anys i viu a Manlleu (un poble al costat de Vic). Li encanta el futbol, anar amb bicicleta i jugar amb els seus amics. Va néixer amb la síndrome de Laurin-Sandrow, una malaltia que produeix malformacions a nivell de l'aparell locomotor (unió completa de tota la mà amb una única ungla i duplicitat d'ossos a les cames) i als 8 anys va decidir de manera voluntària que li amputessin les cames. 

Gràcies a un treball realitzat per uns estudiants de la Universitat de Vic la vida d'en Soufian ha sortit a la llum i ell, ha pogut realitzar un dels seus grans somnis, compartir una estona amb el seu gran ídol, en Leo Messi. 

En aquesta fotografia es pot veure un dels moments que van compartir el futbolista i en Soufian.

Cal dir, també que l'equip de periodistes que va gravar el documental d'en Soufian el nen que volia volar, ha guanyat un dels Premis civisme 2012. En el documental, s'ofereix una imatge positiva de la discapacitat i expressa el fet que de que tenir una discapacitat no es un obstacle per desenvolupar un projecte de vida, n'hi un somni. 
El documental (que es pot veure a la web de tv3) exposa el pensament no només d'en Soufian sinó també dels seus pares, mestres, amics i professionals que han treballat amb ell. 

Us deixo un trosset del documental que va emetre tv3 sobre la vida d'en Soufian. Aquests és un dels trossos que més m'ha agradat ja que parla de l'esport i les persones amb discapacitats físiques. 

. 

Espero que aquesta entrada faci despertar a molta gent que, fins avui, no coneixia la història d'en Soufian.  

Fonts utilitzades: 

http://www.diaridegirona.cat/televisio/2012/01/02/soufian-nen-que-volia-volar-arriba-avui-tv3/539726.html

http://relatsencatala.cat/relat/soufian-el-nen-que-volia-volar/1036184
http://www.diariwin.cat/soufian-el-nen-que-volia-volar-rep-un-dels-premis-civisme-2012/

La Llengua De Signes Catalana (LSC)

Avui és el meu primer dia d'escriure en el blog i vull fer-ho parlant de la llengua de signes, però abans us vull explicar el perquè del nom del blog. Aquest blog parlarà de diferents col·lectius de persones o persones concretes, vides anònimes que en definitiva, hem de conèixer.  

Crec que la llengua de signes i totes i cada una de les persones que l'utilitza forma part d'una societat on les minories queden en un segon lloc en el qual no haurien de quedar. 

L'ésser humà és un ésser social i com a tal es comunica amb els iguals. La Llengua de Signes Catalana (LSC), és la llengua natural de les persones sordes de Catalunya, és per tant un sistema de comunicació. 

Cal dir, que la llengua de de signes presenta les mateixes característiques que qualsevol altre llengua (construeix un sistema lingüístic complet) i que viu canvis i evoluciona com pot viure qualsevol altre llegua. és, per tant, una llengua en el sentit ple de la paraula. 

Són moltes les persones que parlen aquesta llengua, concretament 25.000 usuaris dels quals 12.000 son persones sordes. 

Aquesta últim mes he llegit un llibre "Háblame a los ojos", en ell, la protagonista explica les seves experiències com a persona sorda. La veritat és que aquest llibre m'ha fet reflexionar molt. Crec que la societat està poc sensibilitzada amb el col·lectiu de persones sordes. És un llibre que us recomano a tots i totes. 

Us deixo un enllaç amb un vídeo que va emetre tv3 al programa "Sense embuts". On diferents persones sordes expliquen les seves experiències sense embuts!! http://www.tv3.cat/videos/855409

Us deixo, un vídeo realitzat per la universitat de Barcelona que tracta sobre l'ensenyament de la LSC. 

Fonts utilitzades: 

http://www.lenguadesignos.org/lengua-de-signos 

http://www.tv3.cat/videos/855409

http://www.emagister.com/federacio-persones-sordes-catalunya-cursos-90335-centrodetalles.htm